Donades les diferents trucades que he rebut per conèixer més del judici i el seu contingut, intentaré fer una breu explicació, tot i que, com podeu entendre, quatre hores no es resumeixen amb quatre apunts.
La “sorpresa” que alguna persona ja vaticinava era ni més ni menys que la quantitat per responsabilitat civil que ha sol·licitat l’empresa Hidrocanal: 281.214,76 €uros. Els conceptes són danys materials, perjudicis i costos indirectes, costos per canvi de planificació i costos per disminució de facturació.
Aquesta indemnització la sol·liciten per l’acció d’aquests set encausats, que l’acusació tipifica a l’article 620.2 del Codi Penal (falta de coaccions), concretament privar els obrers de fer la seva feina, alhora que tant l’administrador de l’empresa com el cap de l’obra van dir que no se’ls va tractar massa bé: insults, males paraules i mal comportament, llançament de tanques… Cal dir que qui realitzava les tasques de talar els arbres era una empresa subcontractada, JOMABI, i la persona que va venir en representació de la mateixa va ser del tot més realista a l’hora de relatar els fets.
La segona fase és l’atestat de la policia. L’agent es va defensar com va poder de l’ interrogatori dels lletrats. A destacar: al final de la diligència es diu que hi ha suport videogràfic de l’atestat i quan l’agent és preguntat pel Sr. Jutge sobre les filmacions afirma que no n’hi ha. Això com a mínim és curiós. Tampoc va poder assenyalar ningú de comportaments agressius i, per acabar-ho d’adobar, va dir que ell tan sols hi era present el dia 27 d’agost al matí i la resta li ho van explicar. En resum, tot plegat un despropòsit, pels encausats, pels advocats, pel jutge, per la fiscal, per l’acusació particular (empresa) que a les conclusions finals va afirmar “que en cap moment havien pensat que es dugués a terme cap mena d’agressivitat”, i per l’agent que es va veure en aquesta estrambòtica tessitura.
Tant els encartats com els advocats vàrem intentar mostrar la realitat dels fets i per això vam comptar amb la seva declaració i interrogatori, amb les signatures i les instàncies populars, la moció del Ple, el projecte del tram suspès i l’avantprojecte de l’ACA, fotografies i, nosaltres sí, un DVD amb imatges del fets que va ser visionat.
Hidrocanal va seguir les obres en d’altres trams. Mai es va donar cap brot d’agressivitat, ni mai l’ACA va ordenar desallotjar l’espai: qui va ordenar que s’aturessin les obres va ser la mateixa ACA. Les persones congregades van anar a defensar un espai natural, i amb raó, feu atenció:
La denúncia d’Hidrocanal diu textualment:
“A continuación se detalla la partida concerniente a dichos árboles: Arrancada d’arbre de qualsevol tipus, amb mitjans mecànics o manuals, inclòs calcinal, càrrega i transport a l’abocador dels materials resultants, cànon d’abocament i manteniment de l’abocador”
En aquest judici la responsabilitat penal és condició necessària perquè es pugui donar la civil. La fiscal va sol·licitar l’absolució; ara restarem a l’espera del pronunciament del Jutge i esperem que ens il·lustri amb la decisió que prengui.
Per últim, i a nivell personal, vull dir que ha estat un plaer compartir aquest procés, tot esperant un resultat satisfactori, amb els quatre advocats restants. Crec que hem format un bon equip: la Cèlia és decidida i té molta sensibilitat, en Vicenç i en Xavier aguanten amb elegància i, “pam”, la deixen anar, i en Joan en sap i el seu humor t’acomoda. I, com no, la Paula sempre ha estat acompanyant-nos, una noia molt maca. I, per descomptat, amb totes les persones que, tot i no constar a l’atestat, també s’han sentit agreujades.
Quan es dicti sentència en parlem tots plegats.
Salut.
Núria Casajuana Vives.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Em sembla molt correcte la teva explicació Núria. De tota manera voldría afegir un fet important, que es el canvi de parer de la representant del Ministeri Fiscal un cop practicades totes les proves. De fet l'informe final de la Fiscal va ser molt breu, limitant-se a dir que no hi s'apreciava cap mena de falta de coaccions i demanava l'absolució dels imputats. Es a dir, que les proves practicades van convèncer la Fiscal de les tesis de la defensa. I en consequència penso que també vàrem convencer el Jutge. Des del meu punt de vista l'important d'aquest tipus de judicis es la sensació amb la que s'acaba quedant el Jutge. Evidentment que hi ha una part tècnico-jurídica que no es pot obviar, però en el fons els Jutges apliquen el sistema de "aplica el sentit comú i després busca la norma", es a dir, primer troben una solució raonada i lògica al conflicte i després busquen l'article de la llei que recolza la seva conclusió. I penso que la sensació que va quedar en el Jutge va ser la que calía donar, la d'una acció cívica i correcta sense cap mena de voluntat de perjudicar ningú. Allà cap dels imputats va anar a mentir, qui va pujar a l'arbre ho va reconèixer i qui s'hi va abraçar per evitar que el talléssin també. I es van defensar de les falses imputacions referides a insults i actituts agressives que constaven en l'atestat.
En aquest sentit, i responent altres comentaris, voldría destacar la diferent posició en un judici d'un imputat amb respecte a un testimoni, i més quan aquest testimoni es funcionari públic i a més a més policía.
Per que un imputat no està obligat a declarar contra sí mateix i, per tant, pot dir el que cregui més convenient a la seva defensa, encara que no sigui veritat.
Però un testimoni no, un testimoni ha de jurar o prometre dir la veritat i si no ho fa comet un delicte de fals testimoni en causa penal. Però si el testimoni es funcionari de policía la seva obligació va més enllà, per que els policíes gaudeixen de la pressumpció de veracitat. Es una mica com el Sant Pare quan parla "ex catedra", que diuen que es impossible que s'equivoqui en el que diu. Doncs un policía quan declara o quan redacta un atestat es presumeix (excepte prova en contrari) que diu la veritat. I es per això que se'ls ha d'exigir ser molt escrupulosos i correctes en les seves declaracions i, lògicament, les seves mentides i falsedats en les declaracions o en els atestats policials són especialment greus.
D'aquí la meva absoluta manca de tolerància cap a qui, essent funcionari de policía i conscient de que menteix, va a un judici a reiterar les seves falsedats. Amb aquests no hi pot haver cap mena de tolerància pel simple fet del "status" jurídic del que gaudeixen les seves manifestacions.
A la vista de tot plegat doncs, penso com la Núria, que la resolució només pot ser absolutòria.
Desperta ferro.
A n'en Desperta ferro,
com molt bé diu la Núria al final del seu escrit, esperem a veure que és el que diu la sentència i, desprès en parlem de.....tot. Et sembla bé? T'escoltaré amb tots els meus sentits. Que un arbre no ens tapi el bosc. Ja t'ho explicaré en el seu moment. Molt sincerament gràcies per tot,
josep gelpí
Publica un comentari a l'entrada