Notícia sobre la visita de l'arqueòleg Toni Caballé

Com a assistent a la visita que el 31 del mes proppassat (octubre) va oferir-nos l’arqueòleg Toni Caballé del Servei de Patrimoni del Departament de Cultura us resumeixo les informacions que ens va donar i us explico el desenvolupament d’aquesta interessant activitat de supervisió del nostre patrimoni històric.

La primera part de la visita va consistir en l’anàlisi del canal de la riera. En Toni Caballé el va fotografiar i ens en va demanar informació. La comissió històrica li havia preparat un dossier ben farcit de tota classe de documentació referida al tema (mapes, instàncies fetes, articles escrits amb raó del canal, el projecte, etc.). Després va inspeccionar amb molta atenció el Molí de la Sal, i s’adonà del gran valor d’elements sobreviscuts de l’antiga xarxa d’aprofitaments hidràulics de la zona. A ell el va sorprendre molt aquest conjunt patrimonial. Finalment, ens acostàrem al Molí Vell, ítem interessant per la poca informació que en tenim i pels misteris històrics que ens presenta. De moment ja sabem que es podria tractar d’una de les restes arquitectòniques més importants de la vila (i l’ajuntament no la té catalogada!), potser remuntable al segle XV.
Entre les primeres conclusions de l’arqueòleg voldria destacar la seva consideració que el valor de les tres peces (canal, Molí de la Sal i Molí Vell) rau en el conjunt o xarxa que formen, i que les dues que resten sense catalogar l’Ajuntament hauria de procurar tenir-les fitxades. Pel que fa al cas concret del Molí de la Sal, ens suggerí que seria important d’ampliar-ne el marc de protecció que consta a la fitxa, vetllant per conservar no únicament el soterrani sinó tot el conjunt (va destacar aquest molí per la conservació que mostra i la presència de totes les peces i parts que configuren un molí d’aigua).

Però la visita d’aquest arqueòleg que representa la màxima institució del govern del nostre país va tenir una altra dimensió, que també vull comentar. Es refereix a la poca consideració que la seva atenció i deferència cap el nostre patrimoni, el patrimoni de tots!, va tenir per part de l’equip de govern, i el tracte poc cortès –i gairebé mal educat— que va rebre per part de l’empresa Hidrocanal.
Tot i que l’Ajuntament estava avisat de la seva visita a través de dues instàncies on demanàvem que se’ns facilités tant com fos possible l’accés a la riera i l’entrada al Molí de la Sal; i tot i que des de la regidoria de la sra. Mérida se’ns deia que no se li posarien impediments, a l’hora de la veritat tot van ser entrebancs, dificultats i incomoditats. Ho lamentem perquè la llei del patrimoni habilita l’arqueòleg de la Generalitat a accedir, amb l’oportuna identificació, on vulgui sense impediments. Tothom amb criteri i lleialtat institucional entén que la seva tasca és en benefici del patrimoni de tots. Per començar, l’equip de govern, en comptes de felicitar-se d’una iniciativa ciutadana de la qual estava al corrent, que va aconseguir la visita del tècnic de Patrimoni, va trucar-lo per manifestar-li el seu malestar. Tampoc ningú de l’equip de govern, ni cap representant de l’Ajuntament, no va fer acte de presència, ni per escoltar ni per facilitar-li la inspecció. Per acabar-ho de complicar, un cop l’arqueòleg intenta complir amb la seva tasca, i vol entrar a la llera, troba dificultats perquè resulta molt difícil localitzar cap responsable de les obres d’Hidrocanal –el sr. Toni Caballé es va haver d’escoltar com l’identificaven amb un ofensiu “uno que dice ser arqueólogo”, i perquè un cop localitzat només li posen impediments, al·legant requisits de seguretat. Paradoxalment, un cop accedeix a la llera ningú no la va tenir en compte, la seva seguretat, més aviat les màquines que continuaven treballant-hi semblaven voler intimidar-lo acostant-se-li amb les seves pales. Quant intentava fer preguntes als operaris sobre les característiques de l’obra es trobava amb un taxatiu “tenim ordres de no contestar”. És lamentable que mentre això passava tots comprovàvem que els treballadors feien la seva feina sense tenir la més mínima cura dels arbres i del rec. Ara mateix les màquines excaven pel voltant de la boca del canal sense cap mena de mirament; la grandària de la màquina està destruint la riera d’una manera molt poc dissimulada transformant-la en una cosa que ja no sembla el que era. Afortunadament, per visitar els altres molins no vam trobar cap tipus de bloqueig.

Per acabar el senyor Caballé ens va recordar que una bona part de la feina pendent consisteix a documentar aquestes peces i conjunts, i l’altra a fer gestions per protegir-les (ja que les tres estan en perill: el Molí de la Sal entra dins d’un pla parcial d’urbanització; el Molí Vell està dins de la zona afectada per l’escola taller que ara actuarà a Santa Rita; i el canal de la riera, de la manera que treballaven, pot ser que mentre escric això ja estigui destruït). Recordo, per aprofitar l’escrit, que qualsevol que pugui aportar una dada ens la faci arribar a la comissió històrica. Serà agraït.

Joan Piña (joan_pipe@msn.com) amb revisions fetes pels membres de la comissió (Joan Bosch, Núria Arís i Anna Maria Anglada)