dimecres, 30 de setembre del 2009

--------Assemblea--------
Proper divendres dia 2 d'octubre
a les 21:00 hores a la biblioteca.
-----------------------------------------

dimarts, 15 de setembre del 2009

II sopar Arbreda Feliciano - Brindis


ELS SEGADORS

(Lletra adaptada pel II sopar de Can Feliciano 2009)

Primer estàvem tots penjats

I donant voltes pel Jutjat

Però la unió va destacar

En el poble de Malgrat


Penjats per aquí

Jutjats per allà

Els veïns de Malgrat

Penjats per aquí


L’arbreda es va subhastar

I en perill s’està posant

I aquí no veiem ni un ral

Però aquí junts estem sopant


Euros amunt

Euros amunt

I la Riera plora

Euros amunt


Jo no vull urbanitzar

Vull gaudir de la natura

N’estic fart del formigó

I vull una solució


No al formigó

No al formigó

La Riera és vida

No al formigó


I aquí estem com cada any

Recordant la nostra lluita

Perquè el poble en som tots

I ho direm per tots cantons


Brindem ben alt

Brindem ben alt

Per la nostra arbreda

Brindem ben alt

diumenge, 6 de setembre del 2009

Segon aniversari

Dos anys i es diu bastant ràpid, son molts dies, moltes hores i setmanes. També son gairebé dos anys fora de Malgrat, alguns m’acusen de llençar la pedra i amagar la mà, segurament amb certa part de raó, jo ja sabia que marxava de Malgrat, però no sabia que volien tallar l’Arbreda, i què fer? Per resposta, cadascú té la seva... un pas endavant, cridar no, i prou. Uns vam recórrer un camí curt però intens, amb judici inclòs. Altres vam fer una passa i es vam retirar, altres com vosaltres camineu des de fa dos anys, un camí feixuc, llarg, i amb arbres, molts arbres que van servir de casa per hamaques, tendes de campanya, sopars i dinars. Si d’alguna cosa serveixen els aniversaris es per recordar que estem vius, i que vam nàixer un dia de finals d’agost, sota els arbres i al peu del carrer, a tocs de olles, paelles i tambors, davant una caserna de Policia i al costat d’una riera que volien coberta.

Després de dos anys, les noticies que arriben aquí son poques, i les poques que arriben no son gaire encoratjadores, el projecte de recobriment torna a ser el vigent... de moment. Tot té el seu procés, i sobretot la justícia. La part de camí sec i polsegós, de despatxos i reunions, però també la que t’acosta a la possibilitat esperançadora de canviar el camí feixuc, de sentir que tot ha servit, que per fi, es torna realitat tot allò, pel que tant t’has esgotat.

Els que vam reclamar restaurar la Torre del Bombay (així la recordo jo) sembla ser que podem començar a entreveure (almenys els que vivim fora i per fotografies) la maqueta que han dissenyat uns arquitectes, per intentar rehabilitar la casa de la Torre de Can Serra, la Viuda Sala, o el Bombay. Després de quatre anys veiem un petit resultat real, no parlo d’intencions sinó de fets, perquè dels fets a les intencions hi va un bon tros. Parlar es ben fàcil, però fer és més difícil, per això només em queda treure’m el barret davant de tots, i dir que sou els millors, continueu al peu del camí tot i l’enrabassament d’aquest tros... tant de bó pogués fer aquest tros amb tots.

Tenia ganes de parlar i enviar-vos un pessic de coratge per a tots vosaltres, que a cada pas endavant que feu, em recordeu aquells últims dies a Malgrat.

Felicitats a tothom, des d’una altra part del mon.

PACO