Proper divendres dia 1 d'octubre
a les 20.30 h. al Bohemi.
Espai de trobada, debat i informació de la plataforma "Salvem la riera de Malgrat"




Qui vulgui que enviï aquesta instància per correu administratiu a l’adreça següent: C/ Provença, 204-208
08036 Barcelona (Barcelonès). S’ha d’omplir la instància, anar a correus i dir que és correu administratiu.
També podeu expressar les vostres queixes a:
http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P2400345571208877336419
AL DIRECTOR DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA
En/Na, ………………………………………. amb domicili a efectes de notificacions al carrer, ……….., núm., …………… de Malgrat de Mar, davant aquesta Administració,
EXPOSO:
1. Que l’Ajuntament de Malgrat de Mar (la coalició PSC,PP) ha aprovat definitivament les obres d’endegament en el tram de
2. Que sóc coneixedor, sinó part, d’un contenciós administratiu contra la decisió del Ple de l’Ajuntament pel qual es demana la continuació de les obres atenent al projecte de l’any 2004 i no de l’alternativa proposada per aquest òrgan. Que alhora sóc coneixedor, sinó part, de les al·legacions presentades contra l’aprovació provisional del projecte abans esmentat que s’ha hagut de tornar a aprovar per aquesta Corporació, per tal de dotar-li del curs administratiu necessari i del contencios administratiu que també s’ha formulat a la desestimació d’aquestes al·legacions.
3. Que aquest òrgan està enganyant a la població, per les raons que tot seguit exposaré:
a) L’Agència Catalana de l’Aigua és l’òrgan que ostenta la competència sobre matèria hidràulica de Catalunya, no els municipis.
b) Que la seva actuació ha d’anar encaminada, com no pot ser d’altra manera, a preservar la seguretat i mantenir els sistemes d’aigua.
c) Que va ser l’ACA qui va presentar una alternativa al projecte de formigó, molt més avançada, més curosa i que defenia l’ecosistema de
d) Que aquest òrgan, lluny de defensar aquesta alternativa mediambientalment més sostenible, ha claudicat a les exigències polítiques del partit Socialista de Catalunya. Entenem que davant les reiterades peticions de la nostra Alcaldessa als seus companys de partit, l’Agència Catalana de l’Aigua, ha traït la seva vocació: L’Agència exerceix la seva activitat garantint la màxima eficàcia en el compliment de les funcions i en la prestació dels serveis, d’acord amb el principi de participació dels usuaris i amb ple respecte per les competències que corresponen a altres administracions i pels drets i interessos dels particulars (article 5.2 dels Estatus de l’ACA).
e) Que el projecte de l’any 2004 és contrari a Llei i l’Agència Catalana de l’Aigua n’és coneixedor de que s’estan vulnerant:
Els criteris funcionals i competencials que s’atribueixen a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i als Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Article 15 del Reglament Públic Hidràulic, Reial Decret 849/1986.
Article 1 i 4 de
f) Que el desig dels òrgans de govern municipal de Malgrat de crear un passeig on hi ha una riera, no és, ni de bon tros, el que ha de defensar l’Agència Catalana de l’Aigua.
Per tot això,
DEMANO: Que si l’Agència Catalana de l’Aigua es va crear per preservar i garantir els espais fluvials, que si aquest òrgan és el competent en aquesta matèria, dicti immediatament una Resolució vinculant per tal d’aturar les obres d’endegament de la riera en el tram de Can Feliciano, en cas contrari, he d’entendre que, malauradament, la planificació, també dels ecosistemes fluvials, depèn només de criteris polítics i no tècnics.
Data i signat.
35.4 Les autoritzacions d’obres o actuacions en una zona arqueològica o paleontològica d’interès nacional han de seguir els criteris següents:
a) Les obres o actuacions han de ser projectades de manera que la seva realització afecti el mínim possible les restes arqueològiques o paleontològiques. Aquest criteri s’ha d’aplicar, en el cas d’obres, a aspectes com la situació de l’obra, el tipus i materials dels fonaments i la possibilitat d’utilització del subsòl; en el cas d’actuacions agrícoles o forestals, als tipus de cultius i als sistemes d’explotació.
b) Les obres o actuacions que afectin restes arqueològiques o paleontològiques han de ser compatibles amb la conservació in situ d’aquelles restes que hagin de romandre en el seu emplaçament original per mantenir els valors que van motivar la declaració de la zona arqueològica o paleontològica. L’autorització del Departament de Cultura ha d’indicar els espais concrets on se situen les restes que han de ser conservades in situ i la tècnica de conservació a aplicar d’acord amb el que preveu l’article 31. El rebliment indefinit només es pot aplicar en els casos estrictament indispensables.
35.5 Les autoritzacions d’obres o actuacions en espais de protecció arqueològica han de preveure les mesures necessàries per a la conservació o salvació dels valors culturals de les restes arqueològiques o paleontològiques. Si de les intervencions realitzades se’n desprèn l’existència de restes de rellevància nacional, el Departament de Cultura ha d’incoar expedient per a la seva declaració com a zona arqueològica o zona paleontològica i aplicar els criteris establerts a l’apartat 4.
35.6 El que estableixen els apartats 3 i 5 és d’aplicació a les obres o actuacions que es pretenguin realitzar en béns culturals immobles d’interès nacional diferents dels enumerats a l’apartat 1.a, en els quals se sàpiga o es presumeixi l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.
Llei del patrimoni cultural català
Article 23
Suspensió d'intervencions
-1 El Departament de Cultura pot impedir qualsevol obra o intervenció en béns integrants del patrimoni cultural no declarats d'interès nacional. A aquest efecte, ha de requerir l'ajuntament corresponent perquè adopti les mesures necessàries per a l'efectivitat de la suspensió i, si aquest no ho fa, pot adoptar-les subsidiàriament. El Departament de Cultura, amb l'informe previ de l'ajuntament, ha de resoldre en el termini de dos mesos a favor de la continuació de l'obra o la intervenció suspesa o a favor de la incoació d'expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional.
-2 Per tal de preservar els valors culturals d'un bé immoble, els ajuntaments poden suspendre la tramitació de la concessió d'una llicència d'obres i sol·licitar al Departament de Cultura la incoació d'un expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional.
Article 46
Concepte de patrimoni arqueològic i règims de protecció
-1 Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català. També l'integren els elements geològics i paleontològics relacionats amb l'ésser humà i amb els seus orígens i antecedents.
-2 La protecció dels béns a què es refereix l'apartat 1 s'estableix mitjançant llur declaració com a béns culturals d'interès nacional o mitjançant llur catalogació i, en tot cas, amb l'aplicació de les regles específiques d'aquest capítol.
-3 En la tramitació de projectes d'obres, d'instal·lacions o d'activitats que s'hagin de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental i que afectin béns integrants del patrimoni arqueològic, s'ha de sol·licitar informe al Departament de Cultura.
Article 52
Suspensió d'obres
-1 Si durant l'execució d'una obra, sigui del tipus que sigui, es troben restes o objectes amb valor arqueològic, el promotor o la direcció facultativa de l'obra han de paralitzar immediatament els treballs, han de prendre les mesures adequades per a la protecció de les restes i n'han de comunicar el descobriment, en el termini de quaranta-vuit hores, al Departament de Cultura, el qual ha de donar trasllat d'aquesta comunicació a l'ajuntament.
-2 En el termini de vint dies a comptar des de la comunicació a què es refereix l'apartat 1, el Departament de Cultura ha de dur a terme les activitats de comprovació corresponents per tal de determinar l'interès i el valor arqueològic de les troballes, en les quals activitats ha de col·laborar el promotor de l'obra, amb els mitjans que hi tingui desplaçats.
-3 La suspensió de les obres a què es refereix l'apartat 2 no dóna lloc a indemnització. No obstant això, l'Administració pot ampliar el termini de suspensió, si és necessari per a completar la investigació arqueològica, supòsit en el qual, si l'obra és de promoció privada, s'apliquen les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques i no s'aplica el termini de dos mesos establert per l'article 23.1.
-5 Són infraccions lleus, greus o molt greus, en funció del dany potencial o efectiu al patrimoni cultural:
a) La realització d'intervencions arqueològiques sense l'autorització del Departament de Cultura.
b) La realització d'intervencions sobre béns culturals d'interès nacional i sobre espais de protecció arqueològica sense llicència urbanística o incomplint-ne els termes.
c) Les actuacions i les intervencions sobre béns mobles d’interès nacional o béns mobles catalogats no aprovades pel Departament de Cultura.
d) El canvi d'ús d'un monument sense autorització del Departament de Cultura o el manteniment d'usos incompatibles d'acord amb la declaració.
Article 72
Responsabilitat
-1 Són responsables de les infraccions d'aquesta Llei, a més de les persones que en tenen la responsabilitat directa:
Els promotors, pel que fa a la realització d'obres.
El director de les obres, pel que fa a l'incompliment de l'ordre de suspendre-les.
c) Els qui d'acord amb el Codi penal tenen la consideració d'autors, còmplices o encobridors, pel que fa a la realització d'intervencions arqueològiques no autoritzades.
-2 Són també responsables de les infraccions d'aquesta Llei els qui, coneixent l'incompliment de les obligacions que aquesta estableix, n'obtenen un benefici.
Article 77
Mesures cautelars
-1 L'Administració de la Generalitat ha de suspendre qualsevol obra o actuació en béns culturals d'interès nacional o en béns catalogats que incompleixi el que determina la legislació sobre patrimoni cultural i ha d'ordenar també la suspensió de les obres en què s'hagin trobat restes arqueològiques, si el promotor ha incomplet l'obligació establerta per l'article 52.
-2 Les suspensions a què fa referència l'apartat 1 poden ésser també acordades pels ajuntaments, si es tracta d'obres o actuacions subjectes a llicència municipal. Si la suspensió afecta un bé cultural d'interès nacional, ha d'ésser comunicada al Departament de Cultura en el termini de quaranta-vuit hores.
-3 Si hi ha indicis racionals de la comissió d'una infracció greu o molt greu, l'administració competent per a imposar la sanció corresponent pot acordar com a mesura cautelar, prèviament o simultàniament a la instrucció de l'expedient sancionador, la immobilització, el precintatge o el dipòsit dels materials i estris emprats en les dites activitats.
-4 El Departament de Cultura pot acordar el dipòsit cautelar dels béns integrants del patrimoni cultural que es troben en possessió de persones que es dediquen a fer-ne el comerç, si no en poden acreditar l'adquisició lícita.