Comunicat de la Plataforma en relació a la moció guanyada pel PSC-PP

Molts ciutadans i ciutadanes de Malgrat han lluitat durant mesos per ajudar a salvar i restaurar l’indret entranyable de la riera de Can Feliciano. S’han mobilitzat i van aturar la tala indiscriminada dels arbres quan, tal com ha dit el jutjat d’Arenys, l’equip de govern executava de mala manera el projecte d’endegament aprovat per l’ajuntament. La ciutadania i els partits de la oposició van aconseguir que l’ACA acceptés d’elaborar un projecte alternatiu. Set persones de la “Plataforma Salvem la Riera” s’han hagut de sotmetre a un procés judicial incoat arran d’un atestat delirant i inconsistent –i, tanmateix lloat i avalat públicament per l’alcaldessa— que, afortunadament, els jutges van desbaratar. La “Plataforma Salvem la Riera” ha intentat que la gent de Malgrat estigués informada dels arguments del debat amb l’equip de govern i del contingut de les propostes en joc. Ha obert un blog per a posar-lo a disposició de tothom amb l’objectiu d’informar i debatre sobre aquest tema tan important. Amb mitjans precaris, la Plataforma ha repartit fulletons, ha fet cartells, ha realitzat assemblees de debat i activitats lúdiques obertes a tothom, s’ha entrevistat i ha dialogat amb tots els grups polítics. Entretant, l’equip de govern en comptes d’assumir les seves obligacions institucionals intentava confondre els malgratencs amb informacions parcials –divulgades pels mitjans de comunicació municipal pagats amb diners de tots.

Totes i cadascuna de les accions de la Plataforma ha estat espontània, ha estat decidida de manera assembleària i mai no ha depès de cap partit polític. Tot i això estem molt satisfets i orgullosos de les complicitats i la col·laboració que hem gaudit amb els grups de la oposició. La Plataforma ha estat fidel a una única consigna: salvar el que resta de la riera de Can Feliciano de la desaparició. Mai no ha tingut com a objectiu el desgast o la crítica global a l’equip de govern. En tot cas, és veritat que l’equip de govern s’ha desgastat i ha perdut força credibilitat, però això s’ha d’imputar, únicament, a la seva incapacitat per fer front a aquest debat de manera ètica i dialogant, i a la seva incapacitat per escapar d’una teranyina d’interessos partidistes i egoistes que li impedeix escoltar el batec de la vida real, el sentit de la voluntat popular i els criteris rigorosos dels tècnics experts.

Al final, però, la posició de la Plataforma i la dels grups polítics de ERC, CiU i ICV no ha prevalgut . Malgrat no tindrà la riera naturalitzada que ens servia l’ACA per culpa dels nou vots de l’aldaldessa Conxita Campoy i dels regidors i regidores Ma. Lluïsa Merida, Antoni Puignou, Ma. Carme Aubanell, Enrique Viñolas, Valentí Rodríguez, Jordi Romero, Anna Raja i Ana Vega. Si l’ACA i la racionalitat tècnica no ho impedeixen, aquests nou vots del PSC-PP significaran la destrucció d’aquest tram de riera. Per culpa d’aquests nou vots, Malgrat no tindrà un espai naturalitzat de gran qualitat ambiental, no tindrà una riera més segura amb un pont del carrer Riera completament remodelat, no tindrà un model de riera sostenible i adequat als criteris mediambientals moderns que aplica la Comunitat Europea –basats entre d’altres aspectes en l’aprofitament del bé tan escàs que ja és l’aigua. Gràcies a aquells vots, la riera de Malgrat serà maltractada amb un concepte urbanístic obsolet i agressiu. Ciment i formigó guanyaran una nova batalla als arbres i al patrimoni natural, sentimental i històric.

A la Plataforma, aquesta mobilització ens ha deixat una sensació ambivalent. D’una banda la satisfacció d’haver treballat cívicament i amb entusiasme per defensar un retall natural del nostre paisatge de la degradació i la destrucció. Tenim la sensació que la acció ciutadana honora el poble de Malgrat, sigui pel nombre de les persones que s’hi ha adherit i donat suport, sigui per la seva capacitat de mantenir-se viva durant molts mesos malgrat servir-se de mitjans precaris. Potser per això aquesta plataforma ha decidit que continuarà treballant perquè la natura, la història, el patrimoni natural, cultural i històric no continuïn retrocedint al nostre poble per culpa de la deixadesa i la nul·la sensibilitat de l’equip de govern.

Evidentment, però, també estem tristos. Potser no aconseguirem els nostres objectius. Probablement no tindrem una riera naturalitzada ni tan segura com garantia el projecte alternatiu de l’ACA. Els 3314 vots del PSC-PP han pogut més que els 3553 que van sumar ERC, CiU i ICV, que 5.000 signatures i que una ferma iniciativa popular sostinguda durant setmanes. De tota manera, estem més decebuts que tristos. Al final del procés, i sense posar en qüestió la legitimitat de la decisió de l’equip de govern, tenim la convicció que la sort de la riera hauria estat diferent si els vots decisius haguessin estat en mans d’uns polítics de mentalitat i maneres progressistes. El simple repàs a les actuacions i declaracions de l’alcaldessa i del seu equip durant aquests mesos ens dóna moltes claus per entendre perquè la gent s’allunya de la política i d’alguns polítics. Les imatges de la surrealista regidora Vega incapaç d’argumentar el seu vot al lloc on estava obligada a fer-ho, el ple de l’ajuntament, davant de la ciutadania, o de la irritada alcaldessa acusant l’ACA de provocadora i titllant un seriós estudi tècnic de “dibuix” inconsistent, poden considerar-se ja alguns dels moments més lamentables de la història democràtica municipal. De fet, el darrer ple va ser un compendi ben eloqüent dels defectes que han llastrat aquest debat ciutadà i un exemple transparent de les raons que significaran –si l’ACA no ho evita— la desaparició de la riera i que Malgrat, en comptes de gaudir d’una intervenció urbana pròpia del segle XXI, s’hagi de resignar a un groller treball d’endegament propi del segle passat i contrari a les recomanacions i directives europees. Tot i que els experts afirmen amb rotunditat que el projecte de l’ACA és millor i més segur i preveu per a Malgrat un espai natural de gran qualitat integrat a la trama urbana, el nostre equip de govern s’hi oposa. Tot i que els enginyers de l’ACA afirmen que l’alternativa millora la seguretat, l’equip de govern s’hi oposa. I, per descoratjament de la ciutadania, aquesta oposició no es basa en raons ni en arguments convincents i sòlids, sinó en confuses motivacions “polítiques” plenes de contradiccions i mancades de consistència tècnica. Desanima comprovar, doncs, que la decisió no s’ha pres ni amb el cap ni amb el cor sinó amb les vísceres; i que, per tossuderia partidista, Malgrat està a punt d’empassar-se el pitjor dels dos projectes. Si l’ACA no ho evita veurem la riera transformada en una claveguera a cel obert. Però encara mantenim l’esperança que l’agència pública es negui a perpetrar una obra tan obsoleta i tronada, i tan contrària a les seves directrius i el seu ideari.