Proper divendres dia 2 d'octubre
a les 21:00 hores a la biblioteca.
-----------------------------------------
Espai de trobada, debat i informació de la plataforma "Salvem la riera de Malgrat"
ELS SEGADORS
(Lletra adaptada pel II sopar de Can Feliciano 2009)
Primer estàvem tots penjats
I donant voltes pel Jutjat
Però la unió va destacar
En el poble de Malgrat
Jutjats per allà
Els veïns de Malgrat
Penjats per aquí
I en perill s’està posant
I aquí no veiem ni un ral
Però aquí junts estem sopant
Euros amunt
I
Euros amunt
Vull gaudir de la natura
N’estic fart del formigó
I vull una solució
No al formigó
No al formigó
Recordant la nostra lluita
Perquè el poble en som tots
I ho direm per tots cantons
Brindem ben alt
Per la nostra arbreda
Brindem ben alt
Dos anys i es diu bastant ràpid, son molts dies, moltes hores i setmanes. També son gairebé dos anys fora de Malgrat, alguns m’acusen de llençar la pedra i amagar la mà, segurament amb certa part de raó, jo ja sabia que marxava de Malgrat, però no sabia que volien tallar l’Arbreda, i què fer? Per resposta, cadascú té la seva... un pas endavant, cridar no, i prou. Uns vam recórrer un camí curt però intens, amb judici inclòs. Altres vam fer una passa i es vam retirar, altres com vosaltres camineu des de fa dos anys, un camí feixuc, llarg, i amb arbres, molts arbres que van servir de casa per hamaques, tendes de campanya, sopars i dinars. Si d’alguna cosa serveixen els aniversaris es per recordar que estem vius, i que vam nàixer un dia de finals d’agost, sota els arbres i al peu del carrer, a tocs de olles, paelles i tambors, davant una caserna de Policia i al costat d’una riera que volien coberta.
Després de dos anys, les noticies que arriben aquí son poques, i les poques que arriben no son gaire encoratjadores, el projecte de recobriment torna a ser el vigent... de moment. Tot té el seu procés, i sobretot la justícia. La part de camí sec i polsegós, de despatxos i reunions, però també la que t’acosta a la possibilitat esperançadora de canviar el camí feixuc, de sentir que tot ha servit, que per fi, es torna realitat tot allò, pel que tant t’has esgotat.
Els que vam reclamar restaurar
Tenia ganes de parlar i enviar-vos un pessic de coratge per a tots vosaltres, que a cada pas endavant que feu, em recordeu aquells últims dies a Malgrat.
Felicitats a tothom, des d’una altra part del mon.
PACO

Si hi ha cap riera al Maresme que hagi cridat l’atenció dels mitjans de comunicació en els darrers dos anys és la de Malgrat. Concretament, el tram de Can Feliciano. L’empresa encarregada de continuar les obres de canalització va topar l’estiu del 2007 amb la negativa d’un grup de ciutadans a deixar que es tallessin els arbres d’aquest espai. L’acte reivindicatiu va donar pas a una plataforma ciutadana i, amb el suport dels grups de l’oposició, es va obligar a l’ACA a redactar un projecte alternatiu que permetés conservar el tram amb l’aspecte natural que el caracteritza. Finalment, la majoria del govern local va aprovar en un ple recuperar el projecte original després de defensar que els arbres que se salvaven eren molt pocs i que la proposta alternativa era massa cara. El llarg procés ha generat un debat social intens i ha encès la vida política del municipi. Fa pocs mesos, l’ACA i l’Ajuntament signaven un conveni pel qual no tan sols s’acordava reprendre les obres en el tram de Can Feliciano, sinó també desencallar definitivament la canalització de la resta de trams d’una riera també inclosa en el pla del 1992.
EL PUNT | Dilluns, 24 d’agost del 2009