Dos anys i es diu bastant ràpid, son molts dies, moltes hores i setmanes. També son gairebé dos anys fora de Malgrat, alguns m’acusen de llençar la pedra i amagar la mà, segurament amb certa part de raó, jo ja sabia que marxava de Malgrat, però no sabia que volien tallar l’Arbreda, i què fer? Per resposta, cadascú té la seva... un pas endavant, cridar no, i prou. Uns vam recórrer un camí curt però intens, amb judici inclòs. Altres vam fer una passa i es vam retirar, altres com vosaltres camineu des de fa dos anys, un camí feixuc, llarg, i amb arbres, molts arbres que van servir de casa per hamaques, tendes de campanya, sopars i dinars. Si d’alguna cosa serveixen els aniversaris es per recordar que estem vius, i que vam nàixer un dia de finals d’agost, sota els arbres i al peu del carrer, a tocs de olles, paelles i tambors, davant una caserna de Policia i al costat d’una riera que volien coberta.
Després de dos anys, les noticies que arriben aquí son poques, i les poques que arriben no son gaire encoratjadores, el projecte de recobriment torna a ser el vigent... de moment. Tot té el seu procés, i sobretot la justícia. La part de camí sec i polsegós, de despatxos i reunions, però també la que t’acosta a la possibilitat esperançadora de canviar el camí feixuc, de sentir que tot ha servit, que per fi, es torna realitat tot allò, pel que tant t’has esgotat.
Els que vam reclamar restaurar
Tenia ganes de parlar i enviar-vos un pessic de coratge per a tots vosaltres, que a cada pas endavant que feu, em recordeu aquells últims dies a Malgrat.
Felicitats a tothom, des d’una altra part del mon.
PACO
4 comentaris:
Amb va sebre greu no haveri pogut ser.
JG
Lamentem no haver pogut llegir ahir nit i en directe l'encoratjador missatge que el company Paco (Pakito) diligentment ens va fer arribar. Gràcies Paco, gràcies a totes i a tots els que amb la vostra presència i suport varem mostrar al poble que des de el 2007 l'arbreda encara hi és i nosaltres encara hi som.
Ànim i endavant!
Hola Pakito
Com tu dius, després de dos anys de la manifestació encara estem vius i encara lluitem davant de la interjacència Municipal. Sàpigues que a un dels últims plens, varen demanar un referèndum perquè el poble es pogués pronunciar sobre el destí de la riera de Can Felicano, com veuràs això era demanar massa, el poble mut i a la gàbia, nomes es deixen treure el caparro cada quatre anys quan hi ha eleccions Municipals. Aquest és l’ambient que es respira a l’Ajuntament de Malgrat de Mar, “yo me lo guiso yo me lo como”, ja deus saber com acaba aquesta frase.
De moment mestres esperem nous esdeveniments, ens ha agradat que des de tant lluny t’enrecordis de nosaltres, sàpigues que el teu recolzament per una riera naturalitzada sense formigó, ens ha estat com un alè d’aire fresc, tal como ens dona aquets moments a més de verda i ofenosa l’arbreda de Can Feliciano.
Una abraçada doncs, del qui varen ser encausats i de tota la Plataforma Salvem la Riera de Can Feliciano.
Lluís
Felicitats per l'ofrena que avui la Plataforma de l'Arbreda ha fet a l'acte de l'11 de setembre a can Campassol.
Encara hi sou i això és molt important!
Publica un comentari a l'entrada