Altres pobles, molt propers al nostre, com Palafolls, però amb una sensibilitat medi ambiental diametralment oposada a la que ens té acostumat el nostre ajuntament, tot i tractar-se del mateix partit, han fet front al mal argumentat per l'alcaldessa aixecament de voreres per les arrels horitzontals, simplement tallant-les i preservant l'arbre com a objecte de valor patrimonial que és en si mateix i el benefici que n'obtenim d'ell, una inversió a molt llarg plaç en temps, dedicació i diners que només s'amortitza amb paciència, sentit comú i coneixement. Tot el que semble ser, manca als nostres polítics municipals malgratencs.
diumenge, 8 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Hi havia una vegada un llenyataire que vivia amb la seva dona al llindar del poble i tenia set fills. Però allò que tenia més amoïnat el llenyataire era el seu fill petit era tant menut i tant delicat de salut que li havien posat el malnom de GRAUPERET. Fins i tot els seus pares i molta gent de la vila pensaven que era una mica babau.
En GRAUPERET ajudava a la seva mare sempre, feia fotos, escrivia en un blog feia fotos i feia fotos i deia mentides moltes! Però quan sortia al carrer a fer les fotos com que era tant menut i la gent no el veia. cantava: patim patam patum homes i dones de cap D’ERC no trepitgeu en GRAUPERET
Un dia va sortir a fer unes fotos per el seu blog i quan ja era molt lluny tocant la casa d’un veí del poble es va posar a ploure com mai i en GRAUPERET es va refugiar sota un arbre majestuós i bonic, el llindar de riera. L’arbre era una acàcia ja sabeu aquest arbre tant valuós i centenari dels pobles del mediterrani, frondosos i amb aquella flor tant maca que quan floreixen semblen ametllers. Bé, continuar plovent i plovent i l’aigua pujar per sobre del nivell molt ràpid en GRAUPERET i tota una colla de gent del cap D’ERC i també algun okupa i CIUtadà més que no sabien ven bé de que anava l’historia quedaren coberts d’aigua i la forta corrent es va emportar en GRAUPERT i tota aquella gent riera avall. Sort que dies abans havien arreglat un tram de aquella riera i baixava un tronc talat que la corrent arrossegava i en GRAUPERET i tota aquella gent si van poder agafar i el van fer servir de barca fins que van arribar a la sorra i van anar a la sal assecar-se ! Vet aquí un gat vat aquí un gos aquest conte ja s’ha fos
“ moraleja” no hi ha mal que per bé no vingui
Està molt bé la teva historieta,però no l'explicaré als meus fills o quedaran acollonits,sobretot amb la "moraleja".M'ha agradat quan dius algun CIUtadà més que no sabien ven bé de què anava la història:ja t'asseguro que ho saben de què va la història,la informació no només està a casa dels Campoyets,dels Rierets,dels contractadets i ajudadets.També caldria remarcar que el teu Ajuntament dedica alguns dies a la setmana a fer l'hora del conte,t'hi podries presentar?.Sí que és cert que en Grauperet (ja major d'edat fa fotigrafies però mai li deixen publicar al Butlletí Municipal dels Campoyets,Rierets, contractadets i ajudadets i és clar aleshores es fan d'altres mitjans,un és aquest que veig que te'l llegeiges,jo en canvi el vostre Butlletí no.Espero que les fotografies t'hagin agradat,ja en publicarem més.Jo aquesta "moraleja" tan ociosa no te la dedicaré,al contrari et desitjo el millor dels millor i quan puguis i facis comptes, no contes,t'agrairia que també publiquèssis en el teu Butlletí el cost de les accions judicials tan exitoses que últimament has tingut,és que aquesta informació segur que algú també la vol penjar en el seu mitjà de difusió i com que ets i sou tan transparents suposo que en no tindràs cap problema.
Gràcies i atentament.
Ai me n'oblidava,són súper divertides les declaracions de la Campoy,oi?sobretot el troç que diu:
"perquè la gent pugui anar al parque i del parque de dalt al parque de baix i del parque de dalt a la plaça de la Barretina"
Només pensar-ho em marejo.
El que sí queda molt clar és l'enuig i l'ànsia que passa aquesta gent per poguer vendre locals comercials arran de riera en el lloc conegut com a can campoyet, can rieret, can meridet cal jutget..., tot sigui per combatre la crisi i forrar-se d'allò més.
que poc originals que sou tots plegats
Més original ets tu amb la historieta que has explicat.
El que falta al poble és un tunel que vagi del xita-park fins a la barretina, munt de centims a gastar en construccions i anar fent
http://www.malgratconfidencial.com/2009/03/pasqual-maragall-visita-per-sorpresa.html
Publica un comentari a l'entrada