dimarts, 27 de novembre del 2007
Assemblea: canvi d'horari
L'assemblea d'aquest divendres dia 30 de novembre serà finalment a les 7 de la tarda. El lloc ja està confirmat: l'institut.
dilluns, 26 de novembre del 2007
Assemblea
Aquest divendres dia 30 de novembre
ASSEMBLEA
a les 9 del vespre a l'institut
(lloc per confirmar)
ASSEMBLEA
a les 9 del vespre a l'institut
(lloc per confirmar)
Breu resum del judici (Núria Casajuana)
Donades les diferents trucades que he rebut per conèixer més del judici i el seu contingut, intentaré fer una breu explicació, tot i que, com podeu entendre, quatre hores no es resumeixen amb quatre apunts.
La “sorpresa” que alguna persona ja vaticinava era ni més ni menys que la quantitat per responsabilitat civil que ha sol·licitat l’empresa Hidrocanal: 281.214,76 €uros. Els conceptes són danys materials, perjudicis i costos indirectes, costos per canvi de planificació i costos per disminució de facturació.
Aquesta indemnització la sol·liciten per l’acció d’aquests set encausats, que l’acusació tipifica a l’article 620.2 del Codi Penal (falta de coaccions), concretament privar els obrers de fer la seva feina, alhora que tant l’administrador de l’empresa com el cap de l’obra van dir que no se’ls va tractar massa bé: insults, males paraules i mal comportament, llançament de tanques… Cal dir que qui realitzava les tasques de talar els arbres era una empresa subcontractada, JOMABI, i la persona que va venir en representació de la mateixa va ser del tot més realista a l’hora de relatar els fets.
La segona fase és l’atestat de la policia. L’agent es va defensar com va poder de l’ interrogatori dels lletrats. A destacar: al final de la diligència es diu que hi ha suport videogràfic de l’atestat i quan l’agent és preguntat pel Sr. Jutge sobre les filmacions afirma que no n’hi ha. Això com a mínim és curiós. Tampoc va poder assenyalar ningú de comportaments agressius i, per acabar-ho d’adobar, va dir que ell tan sols hi era present el dia 27 d’agost al matí i la resta li ho van explicar. En resum, tot plegat un despropòsit, pels encausats, pels advocats, pel jutge, per la fiscal, per l’acusació particular (empresa) que a les conclusions finals va afirmar “que en cap moment havien pensat que es dugués a terme cap mena d’agressivitat”, i per l’agent que es va veure en aquesta estrambòtica tessitura.
Tant els encartats com els advocats vàrem intentar mostrar la realitat dels fets i per això vam comptar amb la seva declaració i interrogatori, amb les signatures i les instàncies populars, la moció del Ple, el projecte del tram suspès i l’avantprojecte de l’ACA, fotografies i, nosaltres sí, un DVD amb imatges del fets que va ser visionat.
Hidrocanal va seguir les obres en d’altres trams. Mai es va donar cap brot d’agressivitat, ni mai l’ACA va ordenar desallotjar l’espai: qui va ordenar que s’aturessin les obres va ser la mateixa ACA. Les persones congregades van anar a defensar un espai natural, i amb raó, feu atenció:
La denúncia d’Hidrocanal diu textualment:
“A continuación se detalla la partida concerniente a dichos árboles: Arrancada d’arbre de qualsevol tipus, amb mitjans mecànics o manuals, inclòs calcinal, càrrega i transport a l’abocador dels materials resultants, cànon d’abocament i manteniment de l’abocador”
En aquest judici la responsabilitat penal és condició necessària perquè es pugui donar la civil. La fiscal va sol·licitar l’absolució; ara restarem a l’espera del pronunciament del Jutge i esperem que ens il·lustri amb la decisió que prengui.
Per últim, i a nivell personal, vull dir que ha estat un plaer compartir aquest procés, tot esperant un resultat satisfactori, amb els quatre advocats restants. Crec que hem format un bon equip: la Cèlia és decidida i té molta sensibilitat, en Vicenç i en Xavier aguanten amb elegància i, “pam”, la deixen anar, i en Joan en sap i el seu humor t’acomoda. I, com no, la Paula sempre ha estat acompanyant-nos, una noia molt maca. I, per descomptat, amb totes les persones que, tot i no constar a l’atestat, també s’han sentit agreujades.
Quan es dicti sentència en parlem tots plegats.
Salut.
Núria Casajuana Vives.
La “sorpresa” que alguna persona ja vaticinava era ni més ni menys que la quantitat per responsabilitat civil que ha sol·licitat l’empresa Hidrocanal: 281.214,76 €uros. Els conceptes són danys materials, perjudicis i costos indirectes, costos per canvi de planificació i costos per disminució de facturació.
Aquesta indemnització la sol·liciten per l’acció d’aquests set encausats, que l’acusació tipifica a l’article 620.2 del Codi Penal (falta de coaccions), concretament privar els obrers de fer la seva feina, alhora que tant l’administrador de l’empresa com el cap de l’obra van dir que no se’ls va tractar massa bé: insults, males paraules i mal comportament, llançament de tanques… Cal dir que qui realitzava les tasques de talar els arbres era una empresa subcontractada, JOMABI, i la persona que va venir en representació de la mateixa va ser del tot més realista a l’hora de relatar els fets.
La segona fase és l’atestat de la policia. L’agent es va defensar com va poder de l’ interrogatori dels lletrats. A destacar: al final de la diligència es diu que hi ha suport videogràfic de l’atestat i quan l’agent és preguntat pel Sr. Jutge sobre les filmacions afirma que no n’hi ha. Això com a mínim és curiós. Tampoc va poder assenyalar ningú de comportaments agressius i, per acabar-ho d’adobar, va dir que ell tan sols hi era present el dia 27 d’agost al matí i la resta li ho van explicar. En resum, tot plegat un despropòsit, pels encausats, pels advocats, pel jutge, per la fiscal, per l’acusació particular (empresa) que a les conclusions finals va afirmar “que en cap moment havien pensat que es dugués a terme cap mena d’agressivitat”, i per l’agent que es va veure en aquesta estrambòtica tessitura.
Tant els encartats com els advocats vàrem intentar mostrar la realitat dels fets i per això vam comptar amb la seva declaració i interrogatori, amb les signatures i les instàncies populars, la moció del Ple, el projecte del tram suspès i l’avantprojecte de l’ACA, fotografies i, nosaltres sí, un DVD amb imatges del fets que va ser visionat.
Hidrocanal va seguir les obres en d’altres trams. Mai es va donar cap brot d’agressivitat, ni mai l’ACA va ordenar desallotjar l’espai: qui va ordenar que s’aturessin les obres va ser la mateixa ACA. Les persones congregades van anar a defensar un espai natural, i amb raó, feu atenció:
La denúncia d’Hidrocanal diu textualment:
“A continuación se detalla la partida concerniente a dichos árboles: Arrancada d’arbre de qualsevol tipus, amb mitjans mecànics o manuals, inclòs calcinal, càrrega i transport a l’abocador dels materials resultants, cànon d’abocament i manteniment de l’abocador”
En aquest judici la responsabilitat penal és condició necessària perquè es pugui donar la civil. La fiscal va sol·licitar l’absolució; ara restarem a l’espera del pronunciament del Jutge i esperem que ens il·lustri amb la decisió que prengui.
Per últim, i a nivell personal, vull dir que ha estat un plaer compartir aquest procés, tot esperant un resultat satisfactori, amb els quatre advocats restants. Crec que hem format un bon equip: la Cèlia és decidida i té molta sensibilitat, en Vicenç i en Xavier aguanten amb elegància i, “pam”, la deixen anar, i en Joan en sap i el seu humor t’acomoda. I, com no, la Paula sempre ha estat acompanyant-nos, una noia molt maca. I, per descomptat, amb totes les persones que, tot i no constar a l’atestat, també s’han sentit agreujades.
Quan es dicti sentència en parlem tots plegats.
Salut.
Núria Casajuana Vives.
Imatges del 27 i el 28 d'agost
Aquestes són les imatges que contenia el DVD de què ens parla la Núria en el seu resum del judici, el que van presentar els denunciats i els advocats que els representaven. Va ser filmat per en Ramon Ribas. Hem d'avisar que l'hem escurçat una mica i que el so és deficient fins al minut 3.
El judici a Catalunya Ràdio
A la pàgina web de Catalunya Ràdio es pot recuperar la informació que va donar aquesta emissora el dia del judici. Seleccioneu l'informatiu del 21/11/2007. Parlen del judici cap al minut 36.
http://www.catradio.com/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=474
http://www.catradio.com/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=474
dijous, 22 de novembre del 2007
dimecres, 21 de novembre del 2007
Hem anat a judici
I feia goig de veure, aquell autocar amb 39 persones, i tots els que heu vingut per altres mitjans! Han estat cinc hores llargues, des que ens hem trobat a la plaça de la Germana Campos per afagar l'autocar fins que s'ha acabat el judici. Els nostres testimonis, els de la defensa, no han entrat a declarar, cosa que els que esperàvem allà a fora hem interpretat com un bon senyal. Acabat el judici, hem sabut que el mateix fiscal havia demanat l'absolució. Tot plegat ens fa pensar que la sentència, que pot tardar un mes a arribar, segurament serà absolutòria.
dilluns, 19 de novembre del 2007
Autocar per anar al judici
Hem contractat un autocar de 44 places per anar dimecres dia 21 a Arenys de Mar en motiu del judici. L'autocar (de l'empresa Pujol) serà a les 11 a la plaça de la Germana Campos. Sortirem a les 11:15. Fins ara han confirmat la seva assistència 27 persones. N'hi ha sis més que estaven a la llista com a possibles: estaria bé que confirmessin si finalment vindran o no. Tot i així, encara quedaran unes quantes places lliures. Qui es decideixi a venir, que enviï un correu electrònic, que s'apunti posant un comentari aquí o que em truqui (937653989, Toni).
Si algú té temps per dedicar-hi, estaria bé dur alguna pancarta. Ànims!
Si algú té temps per dedicar-hi, estaria bé dur alguna pancarta. Ànims!
Comptes
El nostre tresorer, en Pere, ens fa arribar l'estat de comptes després de les activitats de dissabte:
Recollit a la Passejada del 11/11/2007: 49,18 euros
Recollit a la Xocolatada del 18/11/2007: 312,65 euros
Recollit a la Truitada del 18/11/2007: 998,55 euros
Despeses diverses per compra de material per a la truitada i la xocolatada: -125,00 euros
Això ens permet tenir un compte, a dia d'avui (pagant el que es deu a l'Eduard), de 1076,92 euros.
Recollit a la Passejada del 11/11/2007: 49,18 euros
Recollit a la Xocolatada del 18/11/2007: 312,65 euros
Recollit a la Truitada del 18/11/2007: 998,55 euros
Despeses diverses per compra de material per a la truitada i la xocolatada: -125,00 euros
Això ens permet tenir un compte, a dia d'avui (pagant el que es deu a l'Eduard), de 1076,92 euros.
Suport dels Arenyautes
Els companys d'Arenys amb el Poble Saharuí ens manifesten el seu suport. Han fet difusió del nostre bloc entre la llista d'Arenyautes (400 usuaris), força activa per
part dels dos Arenys.
Gràcies!
part dels dos Arenys.
Gràcies!
diumenge, 18 de novembre del 2007
Avisos diversos
· Qui tingui fulls amb signatures, que els porti, com a molt tard, dimarts a la nit a casa d'en Josep Gelpí.
· Si esteu interessats a anar dimecres al judici a Arenys, estem pensant, cosa que molts ja sabeu, a posar un autocar des de Malgrat. Alguns ja us hi vau apuntar ahir. Qui s'hi vulgui afegir, que ens enviï un correu electrònic, que s'hi apunti posant un comentari aquí o que em truqui (937653989, Toni). Segons la gent que hi hagi apuntada, demà a la tarda veurem si posem un autocar, o dos, o cap.
· La Lola Robert té plats que van quedar ahir a les peixateries, de les truites i pastissos que vau portar. Podeu passar per casa seva a recollir-los.
· Si esteu interessats a anar dimecres al judici a Arenys, estem pensant, cosa que molts ja sabeu, a posar un autocar des de Malgrat. Alguns ja us hi vau apuntar ahir. Qui s'hi vulgui afegir, que ens enviï un correu electrònic, que s'hi apunti posant un comentari aquí o que em truqui (937653989, Toni). Segons la gent que hi hagi apuntada, demà a la tarda veurem si posem un autocar, o dos, o cap.
· La Lola Robert té plats que van quedar ahir a les peixateries, de les truites i pastissos que vau portar. Podeu passar per casa seva a recollir-los.
Manifest
No sabem què passarà amb els arbres de Can Feliciano ni amb la riera del nostre poble. Durant setmanes hem fet la nostra tasca de ciutadans i ciutadanes, honestament. Hem explicat que volem una riera naturalitzada i desitgem preservar aquest ambient lligat a la nostra història col.lectiva. Perquè l'estimem i ens duu records, i perquè somniem que espais com aquest lliguin la nostra memòria i la dels nostres pares i avis amb la dels nostres fills que un dia podran passejar-hi. Sigui quin sigui el vot final dels grups polítics, hem de ser conscients que hem fet bé la nostra tasca de ciutadans i ciutadanes. Hem treballat durant setmanes per aconseguir que la riera de Palafolls, tota, s'endegui d'acord amb un projecte respectuós amb el seu aspecte natural i el seu valor paisatgístic, històric i sentimental. Hem demanat cívicament que es dissenyi un nou tractament per la riera des de Can Feliciano que no la vegi com una nosa per la trama urbana sinó com un element ric i potencialment preciós que sense cap mena de risc per a persones i béns esdevingui l'eix d'un gran parc natural i històric fins a Palafolls i Sant Genís.
Creiem en la validesa i la racionalitat de les nostres propostes i creiem que bona part de la ciutadania de Malgrat les comparteix malgrat que l'equip de govern no ha parat d'intentar intoxicar-la. Cada dia que passa veiem més clar que és possible conciliar un tractament natural de la riera amb els requisits de la seguretat, i que el sistema del calaix de formigó no només és agressiu sinó antiquat i contraproduent. Tenim sobre la taula una nova proposta que incorpora la riera com un espai natural de qualitat en la trama urbana. No és el nostre projecte ideal, però l'entenem com un
bon projecte de consens. Demanem als partits malgratencs que reflexionin, que deixin de banda lluites partidistes i orgulls malentesos. Creiem que, objectivament, l'alternativa de l'ACA és un punt de trobada que resoldrà el conflicte sense que hi hagi vencedors ni vençuts, i que respon a una manera progressista i sostenible de tractar les rieres.
Hem defensat la nostra posició d'una manera cívica i tranquil.la, hem exercit de ciutadania serena que ha volgut fer sentit la seva veu en aquest debat perquè no vol perdre més patrimoni natural. Hem fet ús de la llibertat d'expressió i de manifestació, drets fonamentals en el sistema democràtic. Per tant, ens dol molt i ens fa vergonya que s'hagi denunciat set amics nostres simplement per haver exercit aquests drets. Amb aquesta denúncia tots ens sentim denunciats i sentim que els nostres drets democràtics són atacats. Confiem que dimecres vinent la justícia sabrà
veure que no es pot actuar contra una mobilització ciutadana legítima en base a un atestat ple de falsedats. Tanmateix, a nosaltres no ens cal esperar a dimecres, ni necessitem que cap jutge ens digui el que ja sabem: que tots set són persones honorables que van defensar amb civisme exemplar una causa justa i legítima.
Visca Malgrat!
(Manifest escrit per en Joan Bosch i llegit per ell mateix en acabar el sopar popular)
Creiem en la validesa i la racionalitat de les nostres propostes i creiem que bona part de la ciutadania de Malgrat les comparteix malgrat que l'equip de govern no ha parat d'intentar intoxicar-la. Cada dia que passa veiem més clar que és possible conciliar un tractament natural de la riera amb els requisits de la seguretat, i que el sistema del calaix de formigó no només és agressiu sinó antiquat i contraproduent. Tenim sobre la taula una nova proposta que incorpora la riera com un espai natural de qualitat en la trama urbana. No és el nostre projecte ideal, però l'entenem com un
bon projecte de consens. Demanem als partits malgratencs que reflexionin, que deixin de banda lluites partidistes i orgulls malentesos. Creiem que, objectivament, l'alternativa de l'ACA és un punt de trobada que resoldrà el conflicte sense que hi hagi vencedors ni vençuts, i que respon a una manera progressista i sostenible de tractar les rieres.
Hem defensat la nostra posició d'una manera cívica i tranquil.la, hem exercit de ciutadania serena que ha volgut fer sentit la seva veu en aquest debat perquè no vol perdre més patrimoni natural. Hem fet ús de la llibertat d'expressió i de manifestació, drets fonamentals en el sistema democràtic. Per tant, ens dol molt i ens fa vergonya que s'hagi denunciat set amics nostres simplement per haver exercit aquests drets. Amb aquesta denúncia tots ens sentim denunciats i sentim que els nostres drets democràtics són atacats. Confiem que dimecres vinent la justícia sabrà
veure que no es pot actuar contra una mobilització ciutadana legítima en base a un atestat ple de falsedats. Tanmateix, a nosaltres no ens cal esperar a dimecres, ni necessitem que cap jutge ens digui el que ja sabem: que tots set són persones honorables que van defensar amb civisme exemplar una causa justa i legítima.
Visca Malgrat!
(Manifest escrit per en Joan Bosch i llegit per ell mateix en acabar el sopar popular)
Fotos del sopar (actualitzat)
Sucant pa:
L'Anna, a punt de recollir un munt de signatures de suport als encausats:
Taules buides:
Taules plenes:
Una organització de primera:
Sopant:
En Joan, llegint el manifest:
Aplaudiments i fi de festa:
L'Anna, a punt de recollir un munt de signatures de suport als encausats:
Taules buides:
Taules plenes:
Una organització de primera:
Sopant:
En Joan, llegint el manifest:
Aplaudiments i fi de festa:
Sobre el DVD de l'Ajuntament
En Joan Bosch ens fa saber que ha enviat un article sobre el DVD al bloc del Sentinella.
divendres, 16 de novembre del 2007
Pacte de govern i riera de Malgrat
Segons ha informat Ràdio Palafolls, aquest migdia s'ha tancat un pacte de govern entre el PSC i el PP a l'Ajuntament del nostre poble. El membre de la junta gestora i exregidor popular a Malgrat, Joan Carles Tagua, ha assegurat, tot i això, que la posició del PP de Malgrat en relació a la riera no es veurà afectada per aquest pacte. En unes declaracions a Ràdio Palafolls, Tagua ha dit que a principis de setembre el seu partit ja es va posicionar en relació a la riera (suposem que es refereix al vot a favor de la moció en el ple extraordinari del 4 de setembre) i que "seria molt indefensable canviar un criteri en funció d'un pacte que no té res a veure amb el tema de la riera".
Malgrat: la pocavergonya en format DVD
Llegiu l'article que en Salvador Montalt ha publicat en el seu bloc.
dimecres, 14 de novembre del 2007
dimarts, 13 de novembre del 2007
Xocolata i truitada popular de dissabte
Els de la comissió de festes necessitem col·laboració:
· Necessitem més truites i coques: després de l'èxit de la passejada, es preveu que serem força gent. Qui pugui fer alguna truita o alguna coca, que ho comuniqui aquí en forma de comentari o que truqui a l'Assumpta (937653989) o a l'Amèlia (651943066).
· També ens caldrà gent per ajudar a l'organització de tot plegat. Tothom que pugui que vagi dissabte a les quatre a les peixateries velles. Si algú no pot venir a aquella hora però vol ajudar més tard, que ens ho faci saber.
Per altra banda, informem que l'Ajuntament ens deixa els espais per fer els dos actes, però només ens deixa 5 taules i 30 cadires (no en tenen més i les haurien de llogar). Ja ens hem procurat més taules (totes les necessàries), i tenim una setantena de cadires. Si algú en pogués portar unes quantes més, que ens ho digui.
· Necessitem més truites i coques: després de l'èxit de la passejada, es preveu que serem força gent. Qui pugui fer alguna truita o alguna coca, que ho comuniqui aquí en forma de comentari o que truqui a l'Assumpta (937653989) o a l'Amèlia (651943066).
· També ens caldrà gent per ajudar a l'organització de tot plegat. Tothom que pugui que vagi dissabte a les quatre a les peixateries velles. Si algú no pot venir a aquella hora però vol ajudar més tard, que ens ho faci saber.
Per altra banda, informem que l'Ajuntament ens deixa els espais per fer els dos actes, però només ens deixa 5 taules i 30 cadires (no en tenen més i les haurien de llogar). Ja ens hem procurat més taules (totes les necessàries), i tenim una setantena de cadires. Si algú en pogués portar unes quantes més, que ens ho digui.
dilluns, 12 de novembre del 2007
Instància
Hola a tothom:
Ja sabeu que sovint ens hem referit al desig i a la responsabilitat de fer sentir la nostra opinió davant del fet gravíssim que set amics hagin d'enfrontar-se a un judici el proper dia 21 de novembre per culpa de l'atestat redactat per la Policia Local. Ja sabeu que per a mi l'atestat contra aquestes persones que van contribuir decisivament a la salvaguarda
de l'arbreda de Can Feliciano és un greu error i deforma la realitat dels fets d'aquells dies. També és un greu error la decisió política de donar-li credibilitat sense comprovar-ne les argumentacions. Ho crec així perquè valoro molt el civisme de les mobilitzacions d'aquells dies -i de les posteriors-, la gran participació ciutadana que va atreure o, i això
és molt rellevant, el fet que els arguments dels que ens manifestàvem han contribuït decisivament a la revisió del projecte i a l'elaboració d'una nova proposta per part de l'Agència Catalana de l'Aigua. Davant tot això em sembla que cal fer arribar la nostra queixa a l'alcaldia, perquè és necessari que s'escolti la veu dels que no hi estem d'acord, ni en les formes ni en el contingut. Jo ho faré dilluns entrant una instància dirigida a l'alcaldia. Hi constarà el text que segueix. Vull deixar clar que tot el que hi dic és fruit d'una reflexió personal. Només hi parlo en nom propi i de cap manera aspiro a parlar per altres persones. El faig públic per si algú comparteix el que hi dic i ho vol aprofitar. Per tant, si algú no hi està d'acord al cent per cent, o vol canviar alguna expressió, o desitja incloure-hi algun comentari, endavant. Endavant també, és clar, qui vulgui dir les coses a la seva manera i usant altres i millors arguments. L'important és que l'alcaldia sigui conscient que hi ha ciutadans i ciutadanes que no admeten actuacions com la que ha generat aquell atestat. L'important, crec, és no callar quan es produeixen actuacions tan arbitràries.
Joan Bosch Ballbona
A continuació teniu el text de la instància. La plantilla per al document la trobareu aquí.
Il·lustríssima senyora alcaldessa,
Davant de les diligències obertes contra les set persones encartades a causa de la mobilització en defensa de la riera de Can Feliciano, em dirigeixo a vostè per expressar-li la meva serena indignació pel fet que un debat ciutadà absolutament legítim i fonamentat en arguments sòlids acabi arribant als tribunals de justícia; i també perquè em sembla innoble que set veïns nostres, ben honorables, hagin de passar per aquest tràngol en base a un atestat de la nostra policia local que, en la meva opinió, deforma clarament els fets vinculats a aquella protesta.
Jo hi vaig participar i, per tant, sóc testimoni que la mobilització en defensa de l’arbreda i la riera de Can Feliciano va ser espontània i pacífica. Puc donar fe que mai no hi va haver cap expressió d’agressivitat i que no s’hi van produir danys de cap mena, ni personals ni materials. De fet ni tan sols hi va haver risc que se’n produïssin. Crec que per a tots, els favorables a l’obra projectada i els que protestàvem i defensem una proposta alternativa, aquella mobilització fou legítima i una magnífica demostració de participació ciutadana, civisme i preocupació pel progrés de Malgrat. Independentment de la seva posició en aquest debat, com a governant de la vila, crec que hauria de sentir-se orgullosa de comptar amb una ciutadania tan participativa i civilitzada.
Li demano que, com a representant de la vila de Malgrat, valori molt bé el que suposen aquestes citacions pels valors democràtics en què dipositem tanta confiança. Crec que aquestes diligències es poden interpretar com un seriós entrebanc als legítims drets d’opinió i manifestació pacífica en defensa de qualsevol causa que els malgratencs considerem justa. Se’m fa difícil d’entendre quin sentit té encartar set persones per accions legítimes en què vàrem participar-hi desenes, fent-hi idèntiques actuacions, adoptant idèntiques actituds, sempre dins de la civilitat més tranquil·la. Especialment perquè tots els mobilitzats vàrem defensar responsablement un principi que, dies més tard, el ple extraordinari de l’Ajuntament va legitimar en aprovar-lo en votació; i unes idees que la mateixa Agència Catalana de l’Aigua ha integrat a la seva nova proposta.
Finalment, lamento dir-li que des del meu punt de vista aquesta denúncia no és ètica. Trobo que no ho és, perdoni, que es doni crèdit a un atestat que, com li he dit, deforma greument la realitat d’aquells dies, i que es propagui la imatge que l’Ajuntament de tots emprèn accions contra set persones que personifiquen aquella mobilització i que ens representen a tots els que hi vàrem participar. I menys ara que s’ha demostrat que els seus arguments eren fonamentats i que la seva causa era ben enraonada.
No sé si vostè voldrà valorar aquestes inquietuds que li faig arribar amb tot el respecte degut al seu càrrec. Però penso que amb aquests procediments només s’ajuda a enrarir el clima democràtic de la nostra vila, s’acumulen tensions a la vida ciutadana i es contribueix que els ciutadans i ciutadanes ens distanciem d’institucions tan importants com l’Ajuntament o la Policia Local. Crec que el fet que, finalment, aquesta causa es dirimeixi als tribunals farà que Malgrat esdevingui una vila democràticament tocada, més pobra.
(Convé signar-la i s’ha d’indicar el nom i el DNI)
Ja sabeu que sovint ens hem referit al desig i a la responsabilitat de fer sentir la nostra opinió davant del fet gravíssim que set amics hagin d'enfrontar-se a un judici el proper dia 21 de novembre per culpa de l'atestat redactat per la Policia Local. Ja sabeu que per a mi l'atestat contra aquestes persones que van contribuir decisivament a la salvaguarda
de l'arbreda de Can Feliciano és un greu error i deforma la realitat dels fets d'aquells dies. També és un greu error la decisió política de donar-li credibilitat sense comprovar-ne les argumentacions. Ho crec així perquè valoro molt el civisme de les mobilitzacions d'aquells dies -i de les posteriors-, la gran participació ciutadana que va atreure o, i això
és molt rellevant, el fet que els arguments dels que ens manifestàvem han contribuït decisivament a la revisió del projecte i a l'elaboració d'una nova proposta per part de l'Agència Catalana de l'Aigua. Davant tot això em sembla que cal fer arribar la nostra queixa a l'alcaldia, perquè és necessari que s'escolti la veu dels que no hi estem d'acord, ni en les formes ni en el contingut. Jo ho faré dilluns entrant una instància dirigida a l'alcaldia. Hi constarà el text que segueix. Vull deixar clar que tot el que hi dic és fruit d'una reflexió personal. Només hi parlo en nom propi i de cap manera aspiro a parlar per altres persones. El faig públic per si algú comparteix el que hi dic i ho vol aprofitar. Per tant, si algú no hi està d'acord al cent per cent, o vol canviar alguna expressió, o desitja incloure-hi algun comentari, endavant. Endavant també, és clar, qui vulgui dir les coses a la seva manera i usant altres i millors arguments. L'important és que l'alcaldia sigui conscient que hi ha ciutadans i ciutadanes que no admeten actuacions com la que ha generat aquell atestat. L'important, crec, és no callar quan es produeixen actuacions tan arbitràries.
Joan Bosch Ballbona
A continuació teniu el text de la instància. La plantilla per al document la trobareu aquí.
Il·lustríssima senyora alcaldessa,
Davant de les diligències obertes contra les set persones encartades a causa de la mobilització en defensa de la riera de Can Feliciano, em dirigeixo a vostè per expressar-li la meva serena indignació pel fet que un debat ciutadà absolutament legítim i fonamentat en arguments sòlids acabi arribant als tribunals de justícia; i també perquè em sembla innoble que set veïns nostres, ben honorables, hagin de passar per aquest tràngol en base a un atestat de la nostra policia local que, en la meva opinió, deforma clarament els fets vinculats a aquella protesta.
Jo hi vaig participar i, per tant, sóc testimoni que la mobilització en defensa de l’arbreda i la riera de Can Feliciano va ser espontània i pacífica. Puc donar fe que mai no hi va haver cap expressió d’agressivitat i que no s’hi van produir danys de cap mena, ni personals ni materials. De fet ni tan sols hi va haver risc que se’n produïssin. Crec que per a tots, els favorables a l’obra projectada i els que protestàvem i defensem una proposta alternativa, aquella mobilització fou legítima i una magnífica demostració de participació ciutadana, civisme i preocupació pel progrés de Malgrat. Independentment de la seva posició en aquest debat, com a governant de la vila, crec que hauria de sentir-se orgullosa de comptar amb una ciutadania tan participativa i civilitzada.
Li demano que, com a representant de la vila de Malgrat, valori molt bé el que suposen aquestes citacions pels valors democràtics en què dipositem tanta confiança. Crec que aquestes diligències es poden interpretar com un seriós entrebanc als legítims drets d’opinió i manifestació pacífica en defensa de qualsevol causa que els malgratencs considerem justa. Se’m fa difícil d’entendre quin sentit té encartar set persones per accions legítimes en què vàrem participar-hi desenes, fent-hi idèntiques actuacions, adoptant idèntiques actituds, sempre dins de la civilitat més tranquil·la. Especialment perquè tots els mobilitzats vàrem defensar responsablement un principi que, dies més tard, el ple extraordinari de l’Ajuntament va legitimar en aprovar-lo en votació; i unes idees que la mateixa Agència Catalana de l’Aigua ha integrat a la seva nova proposta.
Finalment, lamento dir-li que des del meu punt de vista aquesta denúncia no és ètica. Trobo que no ho és, perdoni, que es doni crèdit a un atestat que, com li he dit, deforma greument la realitat d’aquells dies, i que es propagui la imatge que l’Ajuntament de tots emprèn accions contra set persones que personifiquen aquella mobilització i que ens representen a tots els que hi vàrem participar. I menys ara que s’ha demostrat que els seus arguments eren fonamentats i que la seva causa era ben enraonada.
No sé si vostè voldrà valorar aquestes inquietuds que li faig arribar amb tot el respecte degut al seu càrrec. Però penso que amb aquests procediments només s’ajuda a enrarir el clima democràtic de la nostra vila, s’acumulen tensions a la vida ciutadana i es contribueix que els ciutadans i ciutadanes ens distanciem d’institucions tan importants com l’Ajuntament o la Policia Local. Crec que el fet que, finalment, aquesta causa es dirimeixi als tribunals farà que Malgrat esdevingui una vila democràticament tocada, més pobra.
(Convé signar-la i s’ha d’indicar el nom i el DNI)
diumenge, 11 de novembre del 2007
Més fotos de les obres a la riera
La Neus Serra ens envia unes fotos de la riera fetes des del núm. 21 del carrer Riera per l'Andreu Fontrodona. Ens diu l'autor que poca cosa més es veu des de casa seva i que no ha vist l'entrada al canal antic. Només ha vist uns tubs que no sap d'on vénen i s'aboquen a la riera.
dissabte, 10 de novembre del 2007
Donatius
Si voleu col·laborar econòmicament amb la plataforma (la campanya informativa ens està costant força diners) podeu fer un ingrés en el següent compte corrent de Caixa de Manresa:
2041 0179 17 0040002443
2041 0179 17 0040002443
dimecres, 7 de novembre del 2007
Passejada, xocolatada i truitada
Pel que fa a la primera d'aquestes activitats, la passejada popular, aquí teniu el tríptic que es repartirà entre els assistents:
I en relació a la truitada popular: Necessitem truites, coques i pastissos. Animeu-vos a cuinar!
Per a una millor organització:
· Qui pugui portar truites que es posi en contacte amb l’Amèlia: 651943066 o ameliacasajuana@terra.es.
· Qui pugui fer coques o pastissos que es posi en contacte amb l'Assumpta: 937653989, 645988985 o info@espinadelasardina.com.
Caldrà portar-ho la mateixa tarda de 5 a 8 a les peixateries velles.
dilluns, 5 de novembre del 2007
La cançó de les balances
Ens fan arribar aquesta cançó dedicada:
La Cançó de les balances
Cantant: Ovidi Montllor
Text i música: Josep Ma.Carandell
Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya.
Tot el que es veia era seu,
terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia els comptava.
La gent no estimava al rei
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia,
però d'amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu:
la terra, els homes, les cases.
Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se.
I va dir aquesta cançó,
amb veu trista però clara.
I va dir aquesta cançó,
amb veu trista però clara:
"Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pesi amb les balances?"
El rei, que va sentir el noi,
el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.
Però el poble encara sap
la cançó de les balances
i quan s'ajunten els homes
rient i plorant la canten,
i quan s'ajunten els homes
rient i plorant la canten.
La dedico als set denunciats, als 4.792 restants i tants d'altres.
Ginkgo Biloba
La Cançó de les balances
Cantant: Ovidi Montllor
Text i música: Josep Ma.Carandell
Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya.
Tot el que es veia era seu,
terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia els comptava.
La gent no estimava al rei
i ell tampoc no els estimava,
perquè de comptar en sabia,
però d'amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu:
la terra, els homes, les cases.
Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se.
I va dir aquesta cançó,
amb veu trista però clara.
I va dir aquesta cançó,
amb veu trista però clara:
"Quan vindrà el dia que l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres?
Quan vindrà el dia que l'home
no se'l pesi amb les balances?"
El rei, que va sentir el noi,
el va fer agafar i, amb ràbia,
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.
Però el poble encara sap
la cançó de les balances
i quan s'ajunten els homes
rient i plorant la canten,
i quan s'ajunten els homes
rient i plorant la canten.
La dedico als set denunciats, als 4.792 restants i tants d'altres.
Ginkgo Biloba
diumenge, 4 de novembre del 2007
dissabte, 3 de novembre del 2007
Més fotos d'avui
Hola a tots i totes.
Aquestes fotografies de l'estat de la riera són d'aquest matí.
Crec que seria interessant intentar fer-ne alguna des de l'altre costat de la riera: m'agradaria comprovar com està la boca de rec. Sembla que hi han dipositat força sorra a sobre.
Crec que hauríem d'assabentar-nos de què segueixen fent en aquest tram; pel que sembla ja han passat el col.lector i, pel que ens varen dir, és l'únic treball que havien de realitzar.
Montse Giol
Penja una pancarta!
Penja una pancarta! Fotografia-la i envia'ns-la! O fotografia les que vegis pel carrer i envia'ns-les! Les anirem publicant totes aquí. Ja en tenim unes quantes:
Imatges de la riera - 2 de novembre
Imatges de la riera (de vegades fa ganes de començar a dir-ne exriera i de malpensar que l'empresa Hidrocanal és la funerària que el PSC local ha contractat per enterrar-la). Són del 2 de novembre.
La primera és una meravellosa vista del nou calaix de formigó entre el carrer Passada i el carrer Fonlladosa. És guapo, no? Tan net, de línies tan pures... Es veu que fa uns anys es portava molt aquesta manera d'endegar rieres. Ara el PSC nostrat es vol apuntar a aquesta moda donant-li un aire retro, quin glamour! Però algun membre del partit deia l'altre dia que això no es veuria. Què faran? Un teló òptic sobre les baranes del pont del carrer Passada amb una pantalla de plasma on veurem el DVD i un Nodo de les grans fites del govern municipal dels darrers anys?
Les altres permeten veure l'agonia de la riera i la "cura exquisida" amb què va treballant Hidrocanal, com una formigueta laboriosa i incansable. Aniria bé anar-ne fent dia sí, dia no, per comprovar l'estat de la nostra malalteta, no sigui que li estiguin aplicant una eutanàsia subtil, sense ella adonar-se'n ni demanar-ho. De cop he pensat en la Verge del Pilar, "que no quiere ser francesaaa, que quiere ser capitana de la tropa aragonesa..." I he tingut la visió d'una Verge de la Riereta -podríem dir-li la Felicianeta- cantant una jota catalana: "no vull ser de formigooó, que vull mantenir-me ufana i verdaaa..." O alguna cosa així.
Joan Bosch Ballbona
Notícia sobre la visita de l'arqueòleg Toni Caballé
Com a assistent a la visita que el 31 del mes proppassat (octubre) va oferir-nos l’arqueòleg Toni Caballé del Servei de Patrimoni del Departament de Cultura us resumeixo les informacions que ens va donar i us explico el desenvolupament d’aquesta interessant activitat de supervisió del nostre patrimoni històric.
La primera part de la visita va consistir en l’anàlisi del canal de la riera. En Toni Caballé el va fotografiar i ens en va demanar informació. La comissió històrica li havia preparat un dossier ben farcit de tota classe de documentació referida al tema (mapes, instàncies fetes, articles escrits amb raó del canal, el projecte, etc.). Després va inspeccionar amb molta atenció el Molí de la Sal, i s’adonà del gran valor d’elements sobreviscuts de l’antiga xarxa d’aprofitaments hidràulics de la zona. A ell el va sorprendre molt aquest conjunt patrimonial. Finalment, ens acostàrem al Molí Vell, ítem interessant per la poca informació que en tenim i pels misteris històrics que ens presenta. De moment ja sabem que es podria tractar d’una de les restes arquitectòniques més importants de la vila (i l’ajuntament no la té catalogada!), potser remuntable al segle XV.
Entre les primeres conclusions de l’arqueòleg voldria destacar la seva consideració que el valor de les tres peces (canal, Molí de la Sal i Molí Vell) rau en el conjunt o xarxa que formen, i que les dues que resten sense catalogar l’Ajuntament hauria de procurar tenir-les fitxades. Pel que fa al cas concret del Molí de la Sal, ens suggerí que seria important d’ampliar-ne el marc de protecció que consta a la fitxa, vetllant per conservar no únicament el soterrani sinó tot el conjunt (va destacar aquest molí per la conservació que mostra i la presència de totes les peces i parts que configuren un molí d’aigua).
Però la visita d’aquest arqueòleg que representa la màxima institució del govern del nostre país va tenir una altra dimensió, que també vull comentar. Es refereix a la poca consideració que la seva atenció i deferència cap el nostre patrimoni, el patrimoni de tots!, va tenir per part de l’equip de govern, i el tracte poc cortès –i gairebé mal educat— que va rebre per part de l’empresa Hidrocanal.
Tot i que l’Ajuntament estava avisat de la seva visita a través de dues instàncies on demanàvem que se’ns facilités tant com fos possible l’accés a la riera i l’entrada al Molí de la Sal; i tot i que des de la regidoria de la sra. Mérida se’ns deia que no se li posarien impediments, a l’hora de la veritat tot van ser entrebancs, dificultats i incomoditats. Ho lamentem perquè la llei del patrimoni habilita l’arqueòleg de la Generalitat a accedir, amb l’oportuna identificació, on vulgui sense impediments. Tothom amb criteri i lleialtat institucional entén que la seva tasca és en benefici del patrimoni de tots. Per començar, l’equip de govern, en comptes de felicitar-se d’una iniciativa ciutadana de la qual estava al corrent, que va aconseguir la visita del tècnic de Patrimoni, va trucar-lo per manifestar-li el seu malestar. Tampoc ningú de l’equip de govern, ni cap representant de l’Ajuntament, no va fer acte de presència, ni per escoltar ni per facilitar-li la inspecció. Per acabar-ho de complicar, un cop l’arqueòleg intenta complir amb la seva tasca, i vol entrar a la llera, troba dificultats perquè resulta molt difícil localitzar cap responsable de les obres d’Hidrocanal –el sr. Toni Caballé es va haver d’escoltar com l’identificaven amb un ofensiu “uno que dice ser arqueólogo”, i perquè un cop localitzat només li posen impediments, al·legant requisits de seguretat. Paradoxalment, un cop accedeix a la llera ningú no la va tenir en compte, la seva seguretat, més aviat les màquines que continuaven treballant-hi semblaven voler intimidar-lo acostant-se-li amb les seves pales. Quant intentava fer preguntes als operaris sobre les característiques de l’obra es trobava amb un taxatiu “tenim ordres de no contestar”. És lamentable que mentre això passava tots comprovàvem que els treballadors feien la seva feina sense tenir la més mínima cura dels arbres i del rec. Ara mateix les màquines excaven pel voltant de la boca del canal sense cap mena de mirament; la grandària de la màquina està destruint la riera d’una manera molt poc dissimulada transformant-la en una cosa que ja no sembla el que era. Afortunadament, per visitar els altres molins no vam trobar cap tipus de bloqueig.
Per acabar el senyor Caballé ens va recordar que una bona part de la feina pendent consisteix a documentar aquestes peces i conjunts, i l’altra a fer gestions per protegir-les (ja que les tres estan en perill: el Molí de la Sal entra dins d’un pla parcial d’urbanització; el Molí Vell està dins de la zona afectada per l’escola taller que ara actuarà a Santa Rita; i el canal de la riera, de la manera que treballaven, pot ser que mentre escric això ja estigui destruït). Recordo, per aprofitar l’escrit, que qualsevol que pugui aportar una dada ens la faci arribar a la comissió històrica. Serà agraït.
Joan Piña (joan_pipe@msn.com) amb revisions fetes pels membres de la comissió (Joan Bosch, Núria Arís i Anna Maria Anglada)
La primera part de la visita va consistir en l’anàlisi del canal de la riera. En Toni Caballé el va fotografiar i ens en va demanar informació. La comissió històrica li havia preparat un dossier ben farcit de tota classe de documentació referida al tema (mapes, instàncies fetes, articles escrits amb raó del canal, el projecte, etc.). Després va inspeccionar amb molta atenció el Molí de la Sal, i s’adonà del gran valor d’elements sobreviscuts de l’antiga xarxa d’aprofitaments hidràulics de la zona. A ell el va sorprendre molt aquest conjunt patrimonial. Finalment, ens acostàrem al Molí Vell, ítem interessant per la poca informació que en tenim i pels misteris històrics que ens presenta. De moment ja sabem que es podria tractar d’una de les restes arquitectòniques més importants de la vila (i l’ajuntament no la té catalogada!), potser remuntable al segle XV.
Entre les primeres conclusions de l’arqueòleg voldria destacar la seva consideració que el valor de les tres peces (canal, Molí de la Sal i Molí Vell) rau en el conjunt o xarxa que formen, i que les dues que resten sense catalogar l’Ajuntament hauria de procurar tenir-les fitxades. Pel que fa al cas concret del Molí de la Sal, ens suggerí que seria important d’ampliar-ne el marc de protecció que consta a la fitxa, vetllant per conservar no únicament el soterrani sinó tot el conjunt (va destacar aquest molí per la conservació que mostra i la presència de totes les peces i parts que configuren un molí d’aigua).
Però la visita d’aquest arqueòleg que representa la màxima institució del govern del nostre país va tenir una altra dimensió, que també vull comentar. Es refereix a la poca consideració que la seva atenció i deferència cap el nostre patrimoni, el patrimoni de tots!, va tenir per part de l’equip de govern, i el tracte poc cortès –i gairebé mal educat— que va rebre per part de l’empresa Hidrocanal.
Tot i que l’Ajuntament estava avisat de la seva visita a través de dues instàncies on demanàvem que se’ns facilités tant com fos possible l’accés a la riera i l’entrada al Molí de la Sal; i tot i que des de la regidoria de la sra. Mérida se’ns deia que no se li posarien impediments, a l’hora de la veritat tot van ser entrebancs, dificultats i incomoditats. Ho lamentem perquè la llei del patrimoni habilita l’arqueòleg de la Generalitat a accedir, amb l’oportuna identificació, on vulgui sense impediments. Tothom amb criteri i lleialtat institucional entén que la seva tasca és en benefici del patrimoni de tots. Per començar, l’equip de govern, en comptes de felicitar-se d’una iniciativa ciutadana de la qual estava al corrent, que va aconseguir la visita del tècnic de Patrimoni, va trucar-lo per manifestar-li el seu malestar. Tampoc ningú de l’equip de govern, ni cap representant de l’Ajuntament, no va fer acte de presència, ni per escoltar ni per facilitar-li la inspecció. Per acabar-ho de complicar, un cop l’arqueòleg intenta complir amb la seva tasca, i vol entrar a la llera, troba dificultats perquè resulta molt difícil localitzar cap responsable de les obres d’Hidrocanal –el sr. Toni Caballé es va haver d’escoltar com l’identificaven amb un ofensiu “uno que dice ser arqueólogo”, i perquè un cop localitzat només li posen impediments, al·legant requisits de seguretat. Paradoxalment, un cop accedeix a la llera ningú no la va tenir en compte, la seva seguretat, més aviat les màquines que continuaven treballant-hi semblaven voler intimidar-lo acostant-se-li amb les seves pales. Quant intentava fer preguntes als operaris sobre les característiques de l’obra es trobava amb un taxatiu “tenim ordres de no contestar”. És lamentable que mentre això passava tots comprovàvem que els treballadors feien la seva feina sense tenir la més mínima cura dels arbres i del rec. Ara mateix les màquines excaven pel voltant de la boca del canal sense cap mena de mirament; la grandària de la màquina està destruint la riera d’una manera molt poc dissimulada transformant-la en una cosa que ja no sembla el que era. Afortunadament, per visitar els altres molins no vam trobar cap tipus de bloqueig.
Per acabar el senyor Caballé ens va recordar que una bona part de la feina pendent consisteix a documentar aquestes peces i conjunts, i l’altra a fer gestions per protegir-les (ja que les tres estan en perill: el Molí de la Sal entra dins d’un pla parcial d’urbanització; el Molí Vell està dins de la zona afectada per l’escola taller que ara actuarà a Santa Rita; i el canal de la riera, de la manera que treballaven, pot ser que mentre escric això ja estigui destruït). Recordo, per aprofitar l’escrit, que qualsevol que pugui aportar una dada ens la faci arribar a la comissió històrica. Serà agraït.
Joan Piña (joan_pipe@msn.com) amb revisions fetes pels membres de la comissió (Joan Bosch, Núria Arís i Anna Maria Anglada)
dijous, 1 de novembre del 2007
Dues fotos
En Ricard ens envia unes fotos de les feines que s'estan fent a la riera. S'aprecia clarament com s'està malmetent la llera i com, si segueixen així, potser faran caure tots els arbres...
Notícia de l'assemblea d'ahir dimecres 31 d'octubre
· S'ha valorat la reunió d'ahir al matí a l'Ajuntament entre els 17 regidors i l'ACA, amb les informacions aportades per alguns dels assistents.
· La comissió de treball històric ha informat sobre la visita de l'arqueòleg Antoni Caballé i n'està redactant una nota informativa per publicar en aquest bloc.
· S'ha valorat la notícia que el grup municipal del PSC està realitzant un DVD per explicar el seu projecte de riera en el tram de Can Feliciano, que se suposa que es finançarà amb diners públics, del poble, i no del partit.
· S'ha alertat que en les feines que s'estan fent a la riera s'està fent malbé la llera, que no s'hi actua amb cura. S'ha decidit que la comissió de seguiment tècnic vetllarà per detectar qualsevol irregularitat en aquest sentit i es faran les denúncies o queixes que calgui a l'Ajuntament i/o a l'ACA.
· S'ha decidit continuar amb la campanya informativa i de sensibilització de la població. En aquest sentit, s'ha acordat la realització dels següents actes:
- Caminada "Descobrim la riera de Malgrat". Diumenge 11 de novembre al matí. En els pròxims dies en donarem més detalls (en aquest bloc i en cartells que es penjaran pel poble).
- Xocolatada infantil (amb jocs i activitats) i sopar popular (truites i pastissos). Dissabte 17 de novembre, tarda i vespre. La commissió de festes hi està treballant i en els pròxims dies n'explicarà tots els detalls en aquest bloc. També s'anunciarà a través de cartells que es penjaran pel poble.
- Campanya de penjada de pancartes, als balcons i finestres de les cases, amb els eslògans "Salvem la riera" o "Salvem la riera verda".
- Campanya de recollida de signatures i presentació d'instàncies a l'Ajuntament de suport als set encausats. En els pròxims dies publicarem aquí un model d'instància i el text de la campanya de recollida de signatures.
Creiem que no ens deixem res de substancial. En cas contrari, us convidem a complementar aquesta informació a través dels comentaris.
· La comissió de treball històric ha informat sobre la visita de l'arqueòleg Antoni Caballé i n'està redactant una nota informativa per publicar en aquest bloc.
· S'ha valorat la notícia que el grup municipal del PSC està realitzant un DVD per explicar el seu projecte de riera en el tram de Can Feliciano, que se suposa que es finançarà amb diners públics, del poble, i no del partit.
· S'ha alertat que en les feines que s'estan fent a la riera s'està fent malbé la llera, que no s'hi actua amb cura. S'ha decidit que la comissió de seguiment tècnic vetllarà per detectar qualsevol irregularitat en aquest sentit i es faran les denúncies o queixes que calgui a l'Ajuntament i/o a l'ACA.
· S'ha decidit continuar amb la campanya informativa i de sensibilització de la població. En aquest sentit, s'ha acordat la realització dels següents actes:
- Caminada "Descobrim la riera de Malgrat". Diumenge 11 de novembre al matí. En els pròxims dies en donarem més detalls (en aquest bloc i en cartells que es penjaran pel poble).
- Xocolatada infantil (amb jocs i activitats) i sopar popular (truites i pastissos). Dissabte 17 de novembre, tarda i vespre. La commissió de festes hi està treballant i en els pròxims dies n'explicarà tots els detalls en aquest bloc. També s'anunciarà a través de cartells que es penjaran pel poble.
- Campanya de penjada de pancartes, als balcons i finestres de les cases, amb els eslògans "Salvem la riera" o "Salvem la riera verda".
- Campanya de recollida de signatures i presentació d'instàncies a l'Ajuntament de suport als set encausats. En els pròxims dies publicarem aquí un model d'instància i el text de la campanya de recollida de signatures.
Creiem que no ens deixem res de substancial. En cas contrari, us convidem a complementar aquesta informació a través dels comentaris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
